Vés al contingut (premeu Retorn)

Patrimoni

El Màster ofereix tres intensificacions: hàbitat, patrimoni i ciutat; en totes elles la tecnologia actua com a eix transversal. Patrimoni atén la memòria i el valor cultural de l'arquitectura entesa com a terreny actiu de proposta, sobre un suport tècnic específic.

L’àmbit de patrimoni inclou la percepció cultural i social de l’espai com a valor intangible que podem identificar a partir d’analitzar la gestió dels recursos del lloc i l’estructura social que la sustenta. La col·laboració comunitària esdevé la metodologia que ens permet explorar aquesta dimensió antropològica de l’urbanisme i l’arquitectura. 

El taller travessa el primer quadrimestre posant el pràctica la col·laboració comunitària amb agents locals com a mitjà però a la vegada com a finalitat en si mateixa.  Confrontar-se amb la realitat social que comporta el projecte esdevé un dels principals reptes a assolir, i no tant sols com a via d’inclusió d’interessos heterogenis sinó per garantir l’equilibri de l’ecosistema humà que comporta qualsevol intervenció. Des de la recerca-acció participada i l’aprenentatge-servei, s’activen marcs de col·laboració que permeten desenvolupar els objectius següents:  Dur a la pràctica i conduir processos de diagnosis participades on l’alumne codissenya i planifica l’estructura més idònia en relació al context de treball; aprendre a dinamitzar i conduir sessions de grups diversos i nombrosos; conèixer referents dins la història de l’arquitectura que han explorat el paper de l’usuari en formes de codisseny; reflexionar sobre el paper de l’arquitecte des de l’òptica de la participació; activar processos d’aprenentatge amb els mateixos agents participants per construir marcs de coneixement comú; proposar solucions que trascendeixin l’aula més enllà del projecte dissenyat fomentant la transferència a administracions o entitats organitzades que col·laborin amb l’experiència; fomentar que els projectes de l’estudiant tinguin cert caràcter vinculant i que aquesta condició es manifesti en la coherència, rigor i viabilitat del projecte realitzat.

La intensificació s’estructura en les següents fases consecutives que acompanyen en paral·lel el procés projectual:

  1. Introducció al projecte comunitari i identificació d’agents
  2. Disseny del procés col·laboratiu i referents
  3. Eines d’implementació pel codisseny
  4. Conducció de les sessions de diagnosi participada amb agents implicats
  5. Retorn i transferència de resultats