Vés al contingut (premeu Retorn)

Edicions

Cardona | Primavera 2019

Gironella | Tardor 2018

Sabadell | Primavera 2018

En aquest curs 2018 - 2019, el Màster d'Arquitectura de la ETSAV es centrarà a Sabadell, específicament al barri de la Nostra Llar, Sant Oleguer. 

Nostra Llar és un barri de 334 cases unifamiliars, construïdes en terres de Sant Oleguer per l'industrial Josep Garcia-Planas, per als seus treballadors de l'empresa Artèxtil. Al nou barri hi va edificar, a més, una església parroquial, dues escoles, una per a nois i una altra per a noies, i el pavelló esportiu de l'Artèxtil; també va cedir a l'ajuntament els terrenys per construir-hi el pavelló municipal d'esports i la pista municipal d'atletisme.

El curs s'estructurarà en tres vies de treballPer una banda es participarà en el concurs de l'àrea recreativa semiabandonada del poliesportiu de l'Artèxtil. Per l'altre, es durà a terme l'anàlisi i resolució de les possibles problemàtiques en els habitatges que formen el barri. Finalment, es realitzarà un estudi, amb una visió més amplia, de Nostra Llar tenint en compte les necessitats ciutadanes i les potencialitats de l'àmbit.

Descarrega't la presentació del màster en .pdf AQUÍ

 

Sallent | Tardor 2017

Aquest curs 2017 - 2018, el Màster en Arquitectura de l'ETSAV es centrarà en la reordenació de les lleres del riu i l'espai fluvial de Sallent.

Descarrega't la presentació del màster en .pdf AQUÍ.

Barberà del Vallès | Primavera 2017

Barberà del Vallès és un municipi de 8,3 km2 de la comarca del Vallès Occidental situat a la plana del Vallès entre el llindar del riu Ripoll i del riu Sec. Actualment té una població de 32.832 habitants.

Barberà ha seguit una evolució urbana molt pròpia d’altres municipis del Vallès. Un creixement elevadíssim partint d’un origen com a poble molt recent. Un poble nascut on fa menys d’un segle i mig no hi havia més que camps i masies, arran del pas de la via de tren que comunicava Barcelona amb Sabadell, Terrassa i Manresa. Un creixement que comença amb la proliferació de la indústria tèxtil al Vallès, donant lloc a fàbriques i habitatges obrers, i que explota amb les onades d’immigració camp-ciutat de post-guerra.

Barberà és un municipi dominat geogràficament per la conca del Ripoll, que diferencia el terme en dues cotes, la plana i el riu, pel pas de grans infraestructures viàries, com l’AP7, i, urbanament, per teixits molt diferenciats: des dels carrerons d’un mínim casc antic fins a la densitat dels blocs alts del centre, passant per la baixa densitat i pels polígons industrials. Aquests últims suposen més del 50% de la superfície del terme i són un àmbit d’oportunitat tant econòmica com urbana. També és un àmbit d’oportunitat el riu Ripoll, única terra agrícola i principal espai obert del municipi.

El conveni amb l’Ajuntament de Barberà inclou unes línies de treball molt genèriques però que estan plantejades, físicament, damunt 6 eixos urbans, 3 d’est a oest i 3 de nord a sud, que creuen el municipi i engloben problemàtiques tant urbanístiques, com socials, infraestructurals, estètiques. Els alumnes a partir de la recerca d’aquestes dificultats es centren en un àmbit específic que desenvoluparan amb propostes arquitectòniques fins al detall. Entre d’altres, algunes d’aquestes problemàtiques treballen sobre el patrimoni en desús, l’agradabilitat dels passejos pel ripoll, la impossibilitat del creuament d’infraestructures, la dificultat d’encaixar la població escolar en els equipaments en ús, la millora de la ocupabilitat, etc.

 

Sant Bartomeu del Grau | Tardor 2016

El municipi de Sant Bartomeu del Grau (SBG) està situat en el límit entre el Lluçanès i la Plana de Vic , ocupa una superfície de 34,4km2, forma part de la comarca d’Osona i té una població aproximada de 900 habitants.

SBG albergava la fàbrica de l’empresa “Hilado y Tejidos Puigneró S.A” que va haver de tancar les seves portes l’any 2003 deixant una enorme superfície industrial (90.000 m2 – 30% sòl urbà del municipi) abandonada al centre del poble, a més de greus repercussions socials i econòmiques (descens de la població , elevades taxes d’atur, descens molt important de l’activitat econòmica del municipi).

Per contra, el municipi disposa d’elements de gran valor com el medi natural i el patrimoni arquitectònic (nombroses masies disseminades pel territori i unides per una xarxa de camins, moltes d’elles vinculades a explotacions ramaderes intensives). A més, la situació del municipi (importants altituds) fa que, des de diversos punts del territori de SBG, es puguin abastar àmplies i extenses panoràmiques com el Montseny o els cims del destacats del Pirineu Oriental.

Així doncs ens trobem en l’actualitat amb un poble en situació dualitat: per una banda arrosseguen una crisi que ha fet que el poble es converteixi en una ciutat dormitori però per altra banda parlem d’un municipi amb un potencial territorial destacable.  

Alous | Primavera 2016

L’àmbit de treball es conegut com l’entorn de l’Estany dels Alous i Can Cabassa. Es troba pràcticament en la seva totalitat en el terme municipal de Sant Cugat del Vallès, tot i que, en realitat, està ubicat a les afores de Rubí entre la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i l’autopista AP-7.

L’Estany dels Alous és una antiga cantera, que des de el seu abandonament, s’ha convertit en una zona humida. Ocupa una superfície d’aproximadament unes 10 hectàrees i al trobar-se en una ubicació periurbana se li atribueix un interès natural limitat on seria interessant endreçar els usos de l’espai. És un punt únic, singular, i estratègic amb unes característiques ambientals amb molt de potencial.

Can Cabassa és un barri d’ús principalment residencial als límits de Sant Cugat. Està composat per teixits unifamiliars, teixits plurifamiliars i teixits industrials. Al nord està delimitat per l’Hospital General de Catalunya. Existeix la voluntat de generar una centralitat de barri de caràcter públic i una millora de la connectivitat amb la resta de la ciutat.
 

 

Sallent | Tardor 2015

 

L’àmbit de treball estudiat durant el curs 2015-2016 aborda la problemàtica del Barri de l’Estació de la localitat de Sallent. El barri està afectat pels moviments del terreny que provoca una antiga mina de potassa i una bòfia que té a uns 150 metres per sota terra. Aquests moviments, que són coneguts des de fa anys, provocaren els anys 2006 i 2009 evacuacions d’urgència que forçaren, a la llarga, el reallotjament de tots els seus veïns. Avui, el barri s’ha desallotjat gairebé del tot, s’ha enderrocat i només hi viuen tres famílies. El projecte que han de desenvolupar els alumnes del màster pren com a epicentre aquest espai amb la intenció d’aportar idees i solucions que repercuteixin no només al barri sinó també a la resta de Sallent i de la comarca del Bages

El curs tractarà aquesta problemàtica geològica  que deriva en problemàtiques també socials i econòmiques des del paisatge físic fins l’humà, aportant solucions als habitants que es resisteixen a marxar, donant nova vida al patrimoni arquitectònic que hi queda, plantejant estratègies urbanes,  paisatgístiques i tecnològiques que permetin imaginar un futur per aquest espai en plena sintonia amb l’entorn natural i urbà més immediat.

Els alumnes coneixeran de prop la ciutat, realitzaran la seva pròpia diagnosi i plantejaran àmbits d’actuació concrets des dels quals, per mitjà de la reflexió arquitectònica, es puguin donar solucions als problemes detectats. El conjunt de solucions que cada alumne plantegi serà la resposta que, de forma col·lectiva, donarà l’escola a aquest requeriment que l’ajuntament ens fa.