Vés al contingut (premeu Retorn)

Patrimoni material

(continguts modificats 18/2/2019)
Qm Núm. màxim d'estudiants  Prerequisits
P 20

 

Codi Crèdits Distribució (T, P, L) Departament H/s treball estudiant
290711 5 ECTS 1T+4P CA 7

 

Dia d'impartició Hora d'impartició Núm de setmanes
els dijous 3, 10, 17, 24 i 31 d'octubre i
7, 14 i 28 de novembre
de 16:30 a 20:15 (Aula Màster) 8

 

Professor Responsable Josep Giner                                                             

Altres professors

Raúl Martínez, José Ángel Sanz 

 

Objectius

Genèricament,  l’assignatura  vol  explotar  l’instrumental  interpretatiu  i  de  recerca  propi  dels  arquitectes per  generar  coneixement substancial sobre el patrimoni arquitectònic, com a base fonamental per la seva comprensió consistent, com  a  requisit  imprescindible  per  la  seva  pervivència  en  circumstàncies  canviants,  i  per  fer‐ne  un  instrument  amb  què  els  arquitectes puguin intervenir, en alguna mesura, en la determinació d’aquestes circumstàncies.

 

En l’edició d’aquest quadrimestre, l’objecte d’estudi és el nucli històric de Cardona. L’assignatura es desenvoluparà en dues  fases. La primera, durant el mes de març, es dedicarà a recollir i ordenar críticament la documentació que, sobre el nucli de  Cardona, s’ha anat elaborant al llarg dels anys, bàsicament des del Servei de Patrimoni Arquitectònic local de la Diputació  de  Barcelona  -que  hi  ha  intervingut  continuadament  al  llarg  de  més  de  cent  anys‐,  des  del  Màster  de  Restauració  de  Monuments  de  la  UPC  -que  va  dedicar  dos  anys  fa  més  d’una  dècada  a  treballar  intensament  una  sèrie  d’edificis  representatius de la Cardona antigament intramurs, després d’haver-ne fet un intens emmarcament territorial que és molt  procedent  de  recuperar‐  i  des  del  Departament  de  Cultura  de  la  Generalitat  de  Catalunya  –que  també  ha  promogut  intervencions en  determinats edificis en  què  s’ha  produït material  d’interès  pel Màster‐;  la  pretensió és poder explotar igualment alguns materials de l'Arxiu històric municipal. La segona fase es desenvoluparà durant tres dies del mes de maig, i s'hi estudiarà l'eficàcia de la lectura patrimonial en la transformació de l’àrea estudiada. 


Resultats d'aprenentatge. En acabar l'assignatura l'estudiant ha de ser capaç de: 

- tindrà una visió precisa del nucli de Cardona des del punt de vista patrimonial;   

- sabrà veure les característiques d’una obra d’arquitectura històrica, unitària i generada en un període llarg i, en  particular, visualitzar seqüències espacials; 

- haurà desenvolupat la seva capacitat analítica per representar conceptualment i gràficament els edificis  estudiats;

- haurà estudiat els problemes relacionats amb els usos i les formes actuals dels edificis visitats i en coneixerà els  projectes de transformació d’execució recent o prevista;

- haurà entès les implicacions arquitectòniques de la idea de patrimoni;

- haurà analitzat en profunditat almenys un dels edificis visitats amb el maneig de tota la documentació disponible,  i haurà elaborat ell mateix documents de nivell científic i tècnic suficient per concretar aquesta anàlisi. 


Continguts

1

28.02. Presentació a l’ETSAV. Plantejament del funcionament de l’assignatura i organització de les activitats

2 a 9

1, 8, 15 i 22 de març, treball a l’arxiu gràfic de la Biblioteca de l’ETSAB; 6, 13, 20 i 27 de març, treball a l’arxiu  del SPAL. 

10 i 11

 9 i 16 de maig. Seminari a l’ETSAV.

12

 23 de maig. Presentació de treballs


Mètode d'avaluació

- Assistència i participació a classe i als arxius: 40% 

‐ Exercici d’elaboració de material analític: 30% 

- Exercici d’aplicació pràctica dels resultats de l’anàlisi: 30% 

 

Bibliografia

BACH, Antoni. Història de Cardona : La vila a l’època ducal i moderna. Barcelona : Curial, 1992

 

JUAN, Mercedes, Francesc Xavier SOLÉ, Andreu GALERA et al. L’Església parroquial de Sant Miquel de Cardona : El gòtic al  mig Cardener. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1999.

 

SERRA VILARÓ, J. Història de Cardona. Tarragona : Sugrañes, 1962‐1968. 

 

GALERA, Andreu. Diplomatari de la vila de Cardona, anys 966‐1276. Barcelona : Fundació Noguera, 1998. 

 

CASAS I NADAL, Montserrat. Història de Cardona: La canònica de Sant Vicenç de Cardona a l’edat mitjana : Alguns  aspectes de la seva història des dels seus orígens fins al 1311. Cardona : Patronat Municipal de Museus de Cardona, 1992. 

 

MONTANER, Maria Carme. “Els mapes de la plaça forta de Cardona en la guerra de Successió”. A : BONET CORREA,  Antonio, Maria Carme MONTANER I Émilie D‘ORGEIX. La guerra de Successió : El setge de Cardona 1711. Sant Vicenç de  Castellet : Farell editors, 2007. 

 

GISBERT I TRAVERIA, Meritxell. Cartografia de Cardona : De la guerra de Successió a la Guerra del Francès, 1717‐1858.  Cardona : Ajuntament de Cardona : Fundació Cardona Històrica, 2011. 

 

GALERA I PEDROSA, Andreu. “Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria.  A : Dovella (tardor 1996), 21‐28. 

 

SOLÉ, Xavier i Mercè JUAN. “L’ocupació del terme i nucli urbà de Cardona des de la prehistòria fins a l’alta edat mitjana”. 

A : Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, v XXXVII (1996‐97), 897‐908. 

 

GALERA I PEDROSA, Andreu. “La vila de Cardona”. A : L’art gòtic a Catalunya : Arquitectura III : Dels palaus a les masies.  Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2003. 

 

GISBERT TRAVERIA, Meritxell. “La cartografia municipal de Cardona entre 1852 i 1905”. A : Treballs de la Societat Catalana  de Geografia, 77 (juny 2014), 91‐107.