Vés al contingut (premeu Retorn)

Territori

El Màster ofereix tres intensificacions: hàbitat, patrimoni i ciutat; en totes elles la tecnologia actua com a eix transversal. Territori centra el focus i l'escala de treball en el projecte urbà i les estratègies de desenvolupament i transformació de la metròpoli.

La intensificació Territori del MArq enuncia tres dels reptes radicalment contemporanis als quals l’Arquitectura ha de donar resposta. Partint del qualificatiu ECO (de l’arrel grega oikos=casa), Territori desenvolupa els coneixements i pràctiques necessàries per tal d’integrar en el fet arquitectònic una triple aproximació basada en:

  • L’ECOLOGIA (oikos-logos), entesa aquesta com la relació de l’arquitectura amb el seu context (logos), ja sigui aquest espaial o temporal. Les intervencions urbanes i arquitectòniques es conceben, tradicionalment, en un esquema lineal disseny-implantació; massa sovint, menyspreant l’efecte post-implantació que tenen en el territori on es troben. No obstant això, qualsevol artefacte implantat transforma el conjunt de relacions i fluxos que conformen la identitat d’un territori determinat. Ecologia en el lloc pretén augmentar la consciència d’aquestes transformacions, tractant d’aportar al procés de disseny un enfocament més sensible cap al futur impacte de la proposta.
  • L’ECONOMIA (oikos-nomos, okomos), considerant aquesta com l’administració eficient dels recursos materials i tècnics necessaris per a la construcció de l’objecte arquitectònic. A la llum d’una renovada consciència dels valors ambientals, l’urbanisme deu ser abordat des de diferents, divergents, enfocs. Tant la preservació del paisatge sense construir, com la millora del teixit urbà existent, o la recuperació de noves extensions, són estratègies apropiades per no poderoses quan estan desconnectades. L’economia de la planificació suggereix que una política urbana integradora, tenint en compte les tres estratègies alhora, podria ser l’enfocament més eficient i racional.
  • L’ECOSISTEMA (oikos-systema, oikos-syn-hístemi), parant especial atenció als processos que intervenen en el projecte d’escala territorial. El projecte de disseny urbà té com a objectiu donar forma a un procés físic, arquitectònic i d’enginyeria que combina el traçat de territoris, la construcció d’edificis i el desenvolupament d’infraestructures. La morfologia de les ciutats està conformada per traçat + urbanització + construcció. Però aquests tres processos no són simultanis, ni estan sempre connectats de la mateixa manera. Per contra, les seves múltiples maneres de combinar en el temps i en l’espai generen la riquesa morfològica de la ciutat, sent per tant aquesta relació reciproca l’objecte de la nostra atenció.