Patrimonio material
Cm | Núm. máximo de estudiantes |
Pre-requisitos | Idioma |
O/P | 20 | Catalán / Castellano |
Código | Créditos | Distribución (T, P, L) | Departamento | H/s trabajo estudiante |
290711 | 5 ECTS | 1T+4P | TA | 7 |
Dia de impartición | Hora de impartición | Núm de semanas |
VIERNES (Friday) Eventualmente, SÁBADO, en función de los horarios de apertura de los edificios visitados. |
Aula Oest 3 de 16:00 - 20:00 | 12 |
Profesor Responsable | Josep Giner |
Otros profesores | Raúl Martínez i José Angel Sanz |
Objectius
Genèricament, l’assignatura vol explotar l’instrumental interpretatiu i de recerca propi dels arquitectes per generar coneixement substancial sobre el patrimoni arquitectònic, com a base fonamental per la seva comprensió consistent, com a requisit imprescindible per la seva pervivència en circumstàncies canviants, i per fer-ne un instrument amb què els arquitectes puguin intervenir, en alguna mesura, en la determinació d’aquestes circumstàncies. En l’edició d’aquest quadrimestre, l’objecte d’estudi són els complexos monàstics; havent concretat en origen una voluntat de vida comunitària lliure de constrenyiments imposats, substituïts per una regla triada, després han estat interpretats com el laboratori de totes les institucions pensades per enquadrar i disciplinar un col·lectiu –de la presó a l’hospital-, han tingut algun paper en la definició de l’ideal d’habitatge de la modernitat del segle passat, i s’hi ha vist la concreció d’una exigència d’eliminació del superflu amb contingut revolucionari. Model per la reacció o pel progrés, amb una arquitectura estrictament funcional o estrictament ideal, el monestir ha estat llegit en tots els sentits imaginables; potser per això mateix, el futur d’aquests edificis és tan obert com mal conegut és el seu passat: l’assignatura es situarà aquí, amb la idea d’aclarir la història de la formació d’un cas d’estudi concret i de plantejar concretament la seva capacitat d’acollir en el futur una vida de grup. |
Objetivos
Genéricamente, la asignatura quiere explotar el instrumental interpretativo y de investigación propio de los arquitectos para generar conocimiento sustancial sobre el patrimonio arquitectónico, como base fundamental para su comprensión consistente, como requisito imprescindible para su pervivencia en circunstancias cambiantes, y para hacer un instrumento con el que los arquitectos puedan intervenir, en alguna medida, en la determinación de estas circunstancias. |
Resultados del aprendizaje. Al acabar la asignatura el estudiante ha de ser capaz de:
|
Contenidos
1 |
26/02. Presentación en la ETSAV. Visita al monesterio de Sant Cugat del Vallès. |
2, 3 i 4 |
3, 4 i 5/03. Visita a los monasterios de Cuixà, el Canigó, Fontfreda, Senanca y la Tourette (viaje de tres días). |
5 |
11/03. Visita al monasterio de Santa Maria de Vallbona. |
6 |
18/03. Análisis del monasterio de Santa Maria de Vallbona y su emplazamiento. |
7 |
02/04. Visita als monestirs de Poblet i Santes Creus. |
8 |
08/04. Arquitectura gótica religiosa según Pierre Lavedan. |
9 |
16/04. Visita al monasterio de Pedralbes. |
10 |
22.04. Visita a la Cartuja de Montalegre y a Sant Jeroni de la Murtra. |
11 |
29.04. Visita al monasterio de Sant Bartomeu de Bellpuig. |
12 |
13.05. Arquitectura románica según Puig i Cadafalch. |
Método de evaluación
- Asistencia y participación en clase: 10% - Asistencia y participación a las visitas: 30% - Ejercicios d’anàlisi del monasterio de Santa Maria de Vallbona y su emplazamiento: 30% - Ejercicio de análisis final: 30% |
Bibliografía
AURELI, Pier Vittorio. Less is Enough: On Architecture and Asceticism. Moscou: Strelka Press, 2013. BRAUNFELS, Wolfgang. Abendländische Klosterbaukunst. Colònia: DuMont Schauberg, 1969. LAVEDAN, Pierre. L’architecture gothique religieuse en Catalogne, Valence et Baléares. París: Henri Laurens, 1935. MARAZZI, Federico. Le città dei monaci. Milà: Jaca Books, 2015. PUIG I CADAFALCH, Josep; FALGUERA, Antoni de; GODAY I CASALS, Josep. L’Arquitectura romànica a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1909-18.
Filmografía WISEMAN, Frederick. Essene (1972). |