Vés al contingut (premeu Retorn)

Barberà del Vallès | Primavera 2017

Barberà del Vallès és un municipi de 8,3 km2 de la comarca del Vallès Occidental situat a la plana del Vallès entre el llindar del riu Ripoll i del riu Sec. Actualment té una població de 32.832 habitants.

Barberà ha seguit una evolució urbana molt pròpia d’altres municipis del Vallès. Un creixement elevadíssim partint d’un origen com a poble molt recent. Un poble nascut on fa menys d’un segle i mig no hi havia més que camps i masies, arran del pas de la via de tren que comunicava Barcelona amb Sabadell, Terrassa i Manresa. Un creixement que comença amb la proliferació de la indústria tèxtil al Vallès, donant lloc a fàbriques i habitatges obrers, i que explota amb les onades d’immigració camp-ciutat de post-guerra.

Barberà és un municipi dominat geogràficament per la conca del Ripoll, que diferencia el terme en dues cotes, la plana i el riu, pel pas de grans infraestructures viàries, com l’AP7, i, urbanament, per teixits molt diferenciats: des dels carrerons d’un mínim casc antic fins a la densitat dels blocs alts del centre, passant per la baixa densitat i pels polígons industrials. Aquests últims suposen més del 50% de la superfície del terme i són un àmbit d’oportunitat tant econòmica com urbana. També és un àmbit d’oportunitat el riu Ripoll, única terra agrícola i principal espai obert del municipi.

El conveni amb l’Ajuntament de Barberà inclou unes línies de treball molt genèriques però que estan plantejades, físicament, damunt 6 eixos urbans, 3 d’est a oest i 3 de nord a sud, que creuen el municipi i engloben problemàtiques tant urbanístiques, com socials, infraestructurals, estètiques. Els alumnes a partir de la recerca d’aquestes dificultats es centren en un àmbit específic que desenvoluparan amb propostes arquitectòniques fins al detall. Entre d’altres, algunes d’aquestes problemàtiques treballen sobre el patrimoni en desús, l’agradabilitat dels passejos pel ripoll, la impossibilitat del creuament d’infraestructures, la dificultat d’encaixar la població escolar en els equipaments en ús, la millora de la ocupabilitat, etc.