Patrimoni material

Genèricament, l’assignatura vol explotar l’instrumental interpretatiu i de recerca propi dels arquitectes per generar coneixement substancial sobre el patrimoni arquitectònic, com a base fonamental per la seva comprensió consistent, com a requisit imprescindible per la seva pervivència en circumstàncies canviants, i per fer‐ne un instrument amb què els arquitectes puguin intervenir, en alguna mesura, en la determinació d’aquestes circumstàncies.

En l’edició d’aquest quadrimestre, l’objecte d’estudi són els edificis patrimonials amb intervencions més significatives de l’arquitectura catalana des dels anys ’60 i fins a 1992, a partir de textos clau i de l’experiència i l’anàlisi in situ de les obres concretes.  

Genéricamente, la asignatura quiere explotar el instrumental interpretativo y de investigación propio de los arquitectos para generar conocimiento sustancial sobre el patrimonio arquitectónico, como base fundamental para su comprensión consistente, como requisito imprescindible para su pervivencia en circunstancias cambiantes, y para hacer un instrumento con el que los arquitectos puedan intervenir, en alguna medida, en la determinación de estas circunstancias.
En la edición de este cuatrimestre, el objeto de estudio son los edificios patrimoniales con intervenciones más significativas de la arquitectura catalana desde los años ’60 y hasta 1992, a partir de textos clave y de la experiencia y el análisis in situ de las obras concretas. 

Knowledge of monastic complexes, their architecture and organization, through key texts, direct experience and analysis of actual buildings, and bibliographical work.

• Tindrà una visió dels millors edificis de l’arquitectura catalana.en el período estudiat;  
• Sabrà veure les característiques d’una obra d’arquitectura i, en particular, visualitzar seqüències espacials; 
• Haurà desenvolupat la seva capacitat analítica per representar conceptualment i gràficament els edificis visitats; 
• Haurà estudiat els problemes relacionats amb els usos i les formes actuals dels edificis visitats i en coneixerà els projectes de transformació d’execució recent o prevista; 
• Haurà entès les implicacions arquitectòniques de la idea de patrimoni; 
• Haurà analitzat en profunditat almenys un dels edificis visitats amb el maneig de tota la documentació disponible, i haurà elaborat ell mateix documents de nivell científic i tècnic suficient per concretar aquesta anàlisi.

1

22.09 Presentació: “No son genios lo que necesitamos ahora” (1961). Preparació visita 23.09. Taller de arquitectura (1973).

2

23.09 Ricardo Bofill: Walden 7 (1972).

3

29.09 “Cap a una arquitectura realista” (1962) i Complexitat i contradicció en l’arquitectura catalana. Preparació visita 30.09

4

30.09 Clotet & Tusquets: visita Casa Fullà (1967) (amb Lluís Clotet), restaurant La Balsa (1978).

5

06.10 L’Escola de Barcelona (1968-69). Preparació visites 07.10 i 12.10

6

07.10 JAMLET: visita al CAP de Gandesa (1986) i a l'Hospital comarcal de Móra d'Ebre (1988) (amb José Antonio Martínez Lapeña).

7

12.10 Mora/Piñón/Viaplana: visita Santa Mònica (1985-89), habitatges C/ Galileu (1974). Sòria/Garcés: Visita Museu Picasso (1981).

8

13.10 Hacia una formalización (1968). Preparació visites 14.10. 

9

14.10 Josep Llinàs: visita al Govern Civil de Tarragona (restauració 1985-87), la Biblioteca de Vila-seca (1986), l'Institut de Torredembarra (1988) i el Teatre Metropol  (1992-95) (amb Josep Llinàs).

- Assistència i participació a classe (10%)
- Assistència i participació a les visites (60%)
- Exercicis d'anàlisi finals (30%)

SOSTRES I MALUQUER, Josep M. “Creación arquitectónica y manerismo”. A : Cuadernos de Arquitectura, 22 (1955)

CODERCH, José Antonio. “No son genios lo que necesitamos ahora”. A : Domus, 384 (novembre 1961)

BOHIGAS, Oriol. “Cap a una arquitectura realista”. A : Serra d’Or, 5 (maig 1962)

BOHIGAS, Oriol. “Una posible ‘Escuela de Barcelona’”. A : Arquitectura, 118 (octubre 1968)

TALLER DE ARQUITECTURA. Hacia una formalización. Barcelona: Blume, 1968.

MONEO, Rafael. “La llamada ‘Escuela de Barcelona’”. A : Arquitectura, 121 (1969)

CLOTET, Lluís. “Por una arquitectura de la evocación”. A : CAU, 2-3 (1970).