Estratègies Evolutives i Adaptatives per l'Hàbitat

El paper que juga l’arquitecte en un procés de disseny tendeix, molt sovint, a garantir la unitat del projecte, l’essència dels conceptes que li donen sentit. Aquesta optativa vol ésser una ajuda al procés de disseny dels tallers del màster, especialment per aquells alumnes que prendran la batuta organitzativa de cadascun dels equips formats.

L’objectiu de l’optativa és treballar en tres aspectes concrets del procés de disseny:

ESTRATÈGIA – Aprofundir en la generació d’estratègies potents de projecte que ajudin a ordenar la presa de decisions.

PROCÉS – Detallar el procés de disseny per evitar incoherències i desconnexions amb les estratègies definides.

ORGANITZACIÓ – Treballar els aspectes organitzatius del procés de disseny, introduir de forma equilibrada els interessos dels membres de l’equip, els aspectes sorgits dels diferents camps treballats, ordenar el procés d’execució, dosificar la informació i la difusió de les accions.

• Conèixer els materials i les seves qualitats bàsiques.
• Entendre els requeriments de l'edificació.
• Conèixer les parts de l'edifici.
• Entendre l'arquitectura com a refugi i filtre.
• Vocabulari de la construcció.
• Reconèixer les implicacions ambientals dels materials i les tècniques.
• Respondre adequadament quan se li formulin preguntes en un presentació oral o escrita.

1

Prendre consciència del procés de disseny arquitectònic.

2

Practicar en aspectes que afecten el procés de disseny.

3

Aprofundir en la definició d’estratègies de projecte.

4

Entendre els factors distorsionadors que poden a parèixer en un procés de disseny.

5

Valorar, elegir, dosificar la informació sobre el projecte.

6

Re-avaluar la tasca realitzada i aplicar-la al projecte del màster.

7

Reconèixer la capacitat d’obertura de l’arquitectura.

Treball.

ALEXANDER, Ch. El modo intemporal de construir. Gustavo Gili, 1981.

ALEXANDER, Ch. Un lenguaje de patrones: ciudades, edificios, construcciones. Gustavo Gili, 1980.

FREDRICK, M. 101 cosas que aprendí en la escuela de arquitectura. ABADA, 2012.

FRIEDMAN, Y. Arquitectura con la gente, por la gente y para la gente. MUSAC, Actar, 2011.

GEHL, J. La humanización del espacio urbano; la vida social entre edificios. REVERTE, 2006.

HABITAR grupo de investigación. ReHabitar en nueve episodios. Lampreave, 2012.

HERTZBERGER, H. Lessons for Students in Architecture. 010 Publishers, 2001.

MOORE, Ch., ALLEN, G. Dimensiones de la arquitectura. Gustavo Gili, 1981.

NORBERG-SCHULZ, Ch. Existencia, Espacio y Arquitectura. Blume, 1980.